Fotos campo Ravensbrück
  • Facebook
  • Twitter
  • 26/06/2017
  • Pàgina principal
  • Contacte

La delegació del Govern a França i Suïssa commemora el centenari del naixement de Neus Català amb un acte a París

homenatge de la delegacio del Govern a França i Suissa

En el marc de la commemoració de l’Any Neus Català, la Delegació del Govern a França i Suïssa ha organitzat l’acte “L’oubliée des oubliées, la déportation des exilées républicaines”, en què s’ha projectat el documental d’Alain Resnais “Nuit et Brouillard” i que ha comptat també amb una conferència a càrrec de la professora i presidenta de l’Amical de Ravensbrück, Anna Sallés. L’acte, que s’ha centrat fonamentalment en la figura de Neus Català i tots aquells catalans i catalanes deportats als camps d’extermini nazis, ha comptat amb la participació del delegat del Govern a França i Suïssa, Martí Anglada.

La Delegació del Govern a França i Suïssa ha organitzat a París aquest dilluns al vespre un acte d’homenatge als catalans i catalanes exiliats i deportats als camps d’extermini nazis, en el marc del programa de commemoració de l’Any Neus Català. El Cinema Studio Galande de la capital francesa ha acollit la projecció del documental d’Alain Resnais “Nuit et Brouillard” i una conferència a càrrec de la professora i presidenta de l’Amical de Ravensbrück, Anna Sallés.

El delegat del Govern a França i Suïssa, Martí Anglada, ha obert l’acte i ha recordat que “més de 10.000 republicans espanyols varen ser enviats a camps de concentració i que, d’aquests, només 2.184 hi varen sobreviure; entre d’ells, Neus Català”.

En la seva intervenció, la historiadora i presidenta de l’amical de Ravensbrück, Anna Sallés, ha exposat el recorregut polític de Neus Català des del període de la II República, el seu exili a França i la seva participació a la resistència durant el règim de Vichy, i finalment la seva lluita dins el camp de treball de Ravensbrück. Sallés ha volgut fer èmfasi en el que va significar la II República, des d’un punt de vista de reforma social i política, i la posterior repressió dels sectors d’esquerra durant el franquisme. En aquest sentit, ha afirmat que “per una gran part dels deportats, el final de la Segona Guerra Mundial va ser un alliberament, però no va ser-ho pels republicans catalans i espanyols, que malgrat el final de la guerra no podien tornar al seu país d’origen”. “Sota el règim franquista els exiliats eren,de facto, apàtrides ja que el règim va retirar la nacionalitat a tots els deportats”, ha afegit Sallés. La historiadora ha conclòs que “la lluita per la memòria de totes les víctimes del feixisme no només ha de ser la lluita d’unageneració, sinó de totes, sobretot la nostra”.

L’acte ha finalitzat amb un debat amb la participació del públic, que ha volgut compartir amb la historiadora la seva visió sobre l’experiència dels exiliats i també sobre la qüestió de la memòria històrica. Entre els assistents hi havia representants de diverses associacions, com l’associació 24 août 1944 i Europe de la Mémoire.

Volver